Crisi Piqué | Escletxa a l'abisme?

Anys de sequera. Si els meus propis auguris s'acomplissin, en el pas dels dos anys que queden de legislatura i abans de les següents generals, el PP tornaria a estar a l'oposició quatre anys més. Sense anar més lluny, per dos clars motius: un apel·la al sentit comú del ciutadà espanyol, un sentit comú que practico a banda - prou que em costa - de comentaris que em poden titllar d'ingenu. L'altre, apel·la directament a una possible crisi interna dins el Partit Popular.

El sentit comú el poso sobre la taula perquè aquell PP que naixia definint-se como partido de centro derecha, en els últims sis anys ha oblidat per complert el primer terme - centro - de la seva propia definició. Tendeix més a la dreta, que a qualssevol altra cosa.

La crisi interna de partit, la manifesto arrel de la crisi Piqué, una crisi que entra en joc directament i de forma enllaçada amb l'abandonament del centre que abans comentava. Una crisi Piqué que molt m'atreviria a dir que no s'ha tancat per molt que el propi Rajoy donés suport al malaguanyat i de forma pública.

La crisi de Piqué és una crisi interna com la copa d'un pi; un pi sense 'què' a discutir... Aquest infortuni polític ha esclatat justament perquè el mateix dirigent del PP a Catalunya ha fet correctament la seva feina: dur al PP de Catalunya a l'expressió més moderada i de centre per tal de menjar vots als altres partits. I des de Catalunya ho hem sabut prou bé. Amb Piqué al capdavant sabiem perfectament el el seu partit podia guanyar vots, i ho va fer, encara que eclipsats per una pujada esbojarrada dels simpatitzants d'ERC. Però Piqué, amb feina política de camp, ha dut al Partit Popular a la posició de centre per la qual al mateix dirigent se'l va portar a liderar el partit a Catalunya.

Ara bé, en una cojuntura ben delicada com és la resolució d'un nou Estatut per Catalunya, des del carrer Gènova de Madrid, qualssevol acte de redreçament al centre ha estat castigat, amb ungles i esgarrapades, per personatges polítics com Zaplana o Acebes; aquest segon amb l'agravant de fer-ho amb el ressentiment d'una cartera perduda. Justament a Piqué se li encomanà la missió de redreçar al centre el PP a Catalunya, un cop lograt l'objectiu i amb molta més feina per fer, la seva dimissió provocada pel seu propi entorn polític ha estat a punt de consumar-se. El que és clar, és que una situació delicada però 100% tractable sota consciència política democràtica i dialogant, està posant en evidència la capacitat d'unitat del Partit Popular. Serà que el diàleg no és el seu fort.

El cas és que, com deia, la crisi Piqué no està tancada ni molt menys. I Aleix Vidal-Quadras, posat a fora de l'escena política al capdavant del PP a Catalunya per encaminar-se massa cap a la dreta, ja està escalfant motors per una possible tornada. Com es menja això?

Si se'n va Piqué, la crisi s'aprofundirà, potser obrint una escletxa a l'abisme per al PP. Si es queda, la confrontació centre-dreta per definir el PP seguirà puntuant. Si torna Vidal-Quadras, es reduirà la confrontació aumentant la tendència a la dreta per part del Partit Popular. És llavors quan penso, potser massa ingenuament, en el sentit comú del ciutadà espanyol.

Diga'm ingenu...


[web de l'article: www.pixelmakers.net per fer-te un fart de veure webs desbordades de creativitat]