Per qui vetllo? Per l'empresa o per la nació?

Circula una llista per la Red que ofereix al destinatari que la rep la possibilitat d'escollir alternatives per evitar una compra catalana inconscient. És a dir, una llista per a que la gent sàpiga quins productes són catalans i, just al costat, la marca alternativa no catalana. Tot per tractar d'impulsar un boicot a tot allò que olori a senyera. Increible, impressionant, sense descripció. ¿Estem collats?

Doncs segons com es miri sí. Justament ahir em comentaven que un directiu d'una de les correduries més importants de Barcelona i del top ten català, va decidir encarregar unes noves tarjetes canviant el seu nom: Jordi per Jorge. ¿Estem collats? Doncs segons com es miri, sí. Aquest bon home se'n va anar a Madrid enmig del rebombori estatutari, a una convenció de negocis. Un cop a la capital, l'atac va ser despiatat. ¿Com deurien rebre'l a Madrid per a que un home que dirigeix quasi un centenar de persones tingui que practicar la baixada de pantalons i renunciar al seu nom català per canviar-lo a la seva tarjeta de presentació?

Des de la vessant nacional, aquesta acció pot desacreditar i molt la catalanitat d'aquest directiu, descaradament. Des de la vessant empresarial, aquest directiu està agafat pel paquet, que ni se'l troba. Milions d'euros se'n poden anar pel wàter pel closeminding operant des del centre de l'Espanya més retrògrada. Milions d'euros i possiblement algún lloc de treball, perquè pel que es veu, si a un retrògrad amb poder se li creuen els cables i decideix canviar de proveïdor, ho fa i punt. Sense miraments. La patata calenta passa llavors a l'altra banda, i el que perd una compta milionària per l'empresa és el catalanet que a sobre va canviar-se el nom a la seva tarjeta de visita. Quin panorama companys, quin panorama.

web recomanada: www.boicatejam.org | visió molt catalana del rebombori español estatutari.

Mentrestant, la maquinària pro-espanyolista del PP va generant i generant continguts emmascarats i no emmascarats per tal d'inflar el coco al 'españolito medio' que no té ni un gram de consciència del que significa ser català i demanar, per via democràtica, una reforma estatuària.

Que tot arribi a bon port.

Salut.

Pau Costa