viernes, octubre 28, 2005

La creuada del PP | hi havia una vegada un partit enrabiat

Titulo aquest Post amb aquesta ressenya un tant teatrera, ho reconec, però força ajustada a la realitat desmesurada que avui per avui respirem els catalans. Ens ataquen, o almenys jo em sento atacat. Entre boicots, missatges sonda des del ventre del PP, vòmits verbals de descerebrats davant les corts i vòmits verbals de polítics, sincerament, em sento, com a català, atacat. I des d'aquí ho compartiré amb qui li plagui, perquè si alguna cosa bona hi ha en tot el món cibernètic, és que pots dir la teva tant lliurement.

Tanmateix us dic això, com comparteixo amb vosaltres un correu que vaig passar al meu cercle d'amistats més propers i familiars, els targets a qui més bombardejo amb les meves indignacions matutines quan, diga'm massoquista, per exemple, em poso a escoltar la Cope de bon matí, conduida per un abduït Losantos i un esquisofrènic Nacho Villa des de la retaguarda dels seus informatius. En fi, l'artilleria més pesada de l'armament mediàtic de la dreta més pura i dura de l'estat espanyol... Un tema que des d'aquest blog se n'arribarà a tractar en diferents ocasions, suposo...

Aquí comença aquesta palla cibernètica política i sarcàstica, o no... Llegiu, si voleu:

Aquest correu va ser escrit després de rebre per correu electrònic una nota de premsa que 'informava' sobre la presentació d'un llibre que tractava temes de la Guerra Civil espanyola des d'una vessant molt particular. Dona la casualitat que aquesta presentació va ser coordinada des de la seu del diari La Razón a Barcelona. El més fort és que van fotre-hi forçadament i amb calçador el comentari final sobre la relació de l'Estatut i la població barcelonina. ¿Amb quin dret es creuen per deduir els nostres pensaments al respecte? ¿Què en saben ells?

Quins collons... Ara tot són artimanyes i accions paral·leles emmascarades, i no tant emmascarades, per fotre als catalans, a l'Estatut i a la rebuda que mereix. Ara toca un llibre que desligitima als catalans durant la Guerra Civil. A sobre... Els que més van pillar ara resulta que la liaven solets.

[...] El libro que cuenta que no era una guerra de España contra Catalunya, sino una guerra de los propios catalanes unos contra otros... Manda huevos. Això sí, tot amb el beneplàcit del delegat de La Razón a Barcelona... El final de la nota és de llibre... A vé... Cómo pongo yo eso de los catalufos de Barcelona...? En las intervenciones se hizo patente la preocupación de los Barceloneses por el Estatut. Y va que chuta y er jefe contento...

Si algú li fa falta alún motiu per donar-se compte de que ens tenen una manía de collons i que cada cop hi han més motius per ser més radical poseu la COPE cada matí amb en Jiménez Losantos. Un paio que permet que diguin gilipollades d'escàndol en antena. Només ho he tingut 10 minuts abans de la primera publi del Corte Inglés. El que he recollit ha estat el següent:

La Generalitat ejerce un poder nacionalista destructor.
La Caixa és el brazo armado de este poder nacionalista.
El nuevo estatuto catalán es claramente imperialista.
Como ETA con sus fines, Catalunya no renunciará a la conquista de Aragón, Baleares y Valencia.

Per caure de la cadira directament... El que passa fora de Catalunya sobre Catalunya es impressionant...
Això acabarà like Aurora's Rosary...

Visca Catalunya!

Bon dia.

Pau Costa