Què veus en els teus somnis? | Consiència política?

La irresponsabilitat de crear un boicot, sigui quin sigui, i cap a qui sigui, pensava que només podria donar-se en ments limitades, inconscients de quines poden ser en realitat les conseqüències al mateix boicot. Un exemple [o l'exemple]: boicot als productes catalans. Que el populacho [més per PP que per 'plebe'] decideixi tirar cap al boicot, doncs mira, que voleu que us digui, encara puc, més que entendre'l, preveure'l. Sí, perquè les coses estàn molt desgastades i, realment, el mateix populacho no té prou memòria hostòrica com per poder discernir realitat política i nacional de fanatisme no fonamentat i, curiosament, separatista, perquè per més INRI els primers que volen donar un cop de colze són els que habiten la meseta alimentant, ara sí, el nacionalisme català.

Ara però, que una empresa gran, important, i que ven i alimenta a mitja Espanya participi del boicot més per calers que per política és l'últim que es podia veure dins el panorama actual entre Catalunya i Espanya. Entre la ciutadania la cosa está tensa. Crec que està pitjor del que pensem i la divisió es pot tallar en l'aire, pot veure's; el tema ha pres forma i color. I Alcampo, avui en dia i durant aquestes festes, propaga el boicot en cada un dels seus centres: le ofrecemos un amplio surtido de cavas no catalanes señores. Trist, però real.


Un boicot és quelcom molt seriós, compte amb el que es juga, perquè ningú coneix les conseqüències posteriors. Sense anar més lluny, i tractant-se d'un boicot aparentment per una causa noble com a exemple, va comportar una situació molt complicada posteriorment: boicot a Nike per fer treballar a noies menors d'edat a Tailandia. Per a aquelles nenes, el miserable sou que Nike pagava vist des de la banda occidental, els hi era ideal. Què va passar quan Nike va decidir prescindir d'aquelles treballadores davant la pressió incessant dels antiglobalitzadors? Que totes van acabar a l'altra alternativa que tenien al seu país si Nike desapareixia: treballar el carrer mig en pilotes i pels mateixos sous, o pitjors. Vinga, a fer mamades i a caminar entre el filó de la vida o la mort per SIDA. Així que amb compte, perquè un boicot és quelcom molt seriós; no sé si tant seriós com el director d'Alcampo, que pensant en clau d'euro fot la pota fins al coll sense saber on anirà a parar. Sap ell quantes families catalanes viuen del cava que es treballa a la nostra terra? Per descomptat que no si pensem bé, perquè si ho sap, ja no té nom.

Els primers que ens separen, en realitat, són ells. Només cal recordar el paperot que va tenir que fer un reporter de TV3 [El Club] el dia de la celebració de la Constitució per part del PP. ¿Usted es catalán? Fuera, váyase, ¡aquí no les queremos! Pues oiga mire, me lo pensaré la verdad. Mejor sólo que mal acompañado, y dueño y señor de todas mis actividades.

Apa siau!

Anna [de Codorniu...]
Què veus en els teus somnis? Consciència política...?